Mentre érem a la barca, ens han comentat que hi havia la possibilitat de que veiéssim algun cos d'alguna persona flotant a l'aigua ja que, segons ens han explicat, a les dones embarassades, als nens i a les persones mortes per picadures de serp se les considera pures i no se les crema, sinó que se'ls llença directament al riu. Des d'aquell moment, cada cop que s'apropava alguna cosa que flotava, miràvem tots de reüll per saber si era una persona, però afortunadament sempre eren troncs o merda que flotava riu avall. Només un dels cops, el Jordi i les noies han dit que han reconegut un nadó embolicat que flotava riu avall, però quan jo he mirat, m'ha semblat que només era una ampolla d'aigua o alguna cosa semblant. Tampoc n'estic del tot segur, però crec que és millor recordar-ho així...
El passeig ha estat força bé, Varanasi té un rollo místic que la fa única. És una de les ciutats sagrades del hinduisme, junt amb Rishikesh o Pushkar (arghhh!) on els fidels han d'anar almenys un cop a la vida. La llàstima que tot està tant fet merda com a la resta d’Índia, és certament impressionant la de ronya que arrossega el riu Ganges al pas per la ciutat. Per si l'aigua no estigués prou contaminada amb les fàbriques que hi ha riu amunt, aquí tiren tota la merda que hi falta, des de plàstics, aigües fecals sense tractar o els famosos cossos o cendres de persones. El més fort és què, tot i que se sap que és una de les aigües més contaminades del planeta, (no recordo exactament la dada, però si el valor màxim pel consum humà era 3, el Ganges estava entorn uns 3000) ells no perceben aquesta contaminació, ja que per ells l'aigua és sagrada. Així doncs, pel mati hem vist un munt de gent (inclús algun un hippie feliç) que es dutxava, rentava les dents, bevia o feia la bogada amb aquesta aigua tant pura.
Això ve provocat pel que jo crec que és el principal problema d'aquest país, que no és altre que l'educació. Ja m’ha passat un munt de cops que, tenint una ampolla o algun plàstic a la mà, he preguntat a la gent on tirar-ho i amb cara de sorpresa m’han dit que, òbviament, ho tirés al terra. No són conscients de què quan tiren alguna cosa de plàstic al terra, allò seguirà allà durant els pròxims 1000 anys, i l'única manera de fer-los entendre és començant des de ben petits. El mateix passa amb la superpoblació; he preguntat a algunes persones perquè no adopten una mesura com la de China, on cada família està limitada a tenir un màxim de fills i sempre m'han contestat que la gent simplement s'ho passaria pel forro, no entendrien que és una mesura pel bé del país i seguirien fent el que els rotés. Francament, no sé com es fa per reeducar a 1000 milions de persones, però com segueixin a aquest ritme, el país acabarà fet una autèntica merda.
Varanasi és l'última parada del meu "plan inicial de viatge". A partir d' aquí tinc varies possibles destinacions entre les quals està anar al Nepal, a Rishikesh o fins i tot a les illes Andaman amb les noies alemanyes. M'encanta aquesta sensació de poder ser lliure per escollir el camí, em recorda als llibres que llegia de petit de "escull la teva historia", en els que depenent del camí que escollissis anaves a parar a una pàgina o a una altre.
Després de que el Jordi em comentés que a ell li també li feia gràcia anar al Nepal, hem decidit que aquest seria el nostre camí a seguir. Hem comprovat que era bastant simple i econòmic viatjar-hi des d'aquí i hem reservat el viatge en autobús. Només costa 8 euros (per flipar) i són dos dies de trajecte (de 8-9 hores de viatge cada un), amb esmorzar i nit d’hotel inclosa. Com que ens sortia tan econòmic, per la tornada (que serà al cap d’una setmana) hem decidit agafar un avió de Kathmandú a Delhi. Tot i què només ens costa 70 euros , he de reconèixer que inicialment jo havia pensat estalviar-me’ls i tornar amb bus un altre cop, però després de comprovar que per anar a Delhi necessitava un total d'unes 60 hores de viatge amb tren, he preferit no fer el rata i pagar els diners.
No comments:
Post a Comment