He dormit poc, però el vol se m’ha fet bastant curt. Tot i ser una marca de cervesa, he de reconèixer que l'aerolínia Kingfisher esta força be. He tingut la mala sort de què la pantalla del davant no em funcionava, però gracies a això he estat parlant amb una noia india i uns guiris francesos. Ella te 19 anys i viatja cap a Delhi després d' intentar viure a Londres, però diu que no li ha agradat i torna després d’estar-hi només una setmana. Ha estat estudiant en una universitat anglesa i comenta que els motius que han fet que no es sentis còmode són la falta de respecte dels alumnes amb la professora i la poca educació que mostren. Sincerament, m’ha semblat que es una mica empollona i que tampoc te interès en provar res que sigui diferent a la seva cultura. Tant es així que, a l’hora de repartir el sopar, s’han equivocat i li han donat un menú continental quan ella el volia hindú, però quan s’ha donat conte, ja no quedaven més i la molt cabezona ha preferit quedar-se sense menjar res. M’ha preguntat varis cops el motiu de que estigués marxant tant de temps sol a l’estranger i després d’una estona explicant-li, sembla que ho ha entès, però dubto que es plantegi fer un viatge semblant.
Mes tard hem començat a parlar amb la parella de francesos, que casualment també estant viatjant d’una manera semblant a la meva. Tots dos estaven treballant, però ho han deixat tot per viatjar per tot el mon durant un any aproximadament. Comencen pel Nepal, ja que a l' India ja hi han estat varis cops. Entre ells i la noia m’han donat alguns consells sobre com "sobreviure" al arribar a Delhi i poc després ja ens han portat l’esmorzar. Sense donar-me’n compte, l’avió ha aterrat i només he dormit 1 hora, per tant, torno a estar tant fet pols com abans d’ahir.
Ara estic mig sobat a l’autobús que va cap a l’estació de New Delhi, on agafaré el tren que em portarà a Jaisalmer. Podia haver agafat un taxi, però com tinc bastant de temps, he decidit estalviar diners (70cts en contes de 6 euros) i aprofitar així també per a integrar-me mes en el jaleo hindú.
Només arribar al bus, s’ha liat una tangana per veure qui aconseguia colar-se primer entre l'embut de gent que s'ha format a la porta tot i que, des de fora, es veia clarament que hi havia lloc per tothom. Molt prudentment jo he entrat l’últim preguntant encara si aquell era l’autobús correcte, i un cop m’ho han confirmat unes 5 persones, he intentat deixar la motxilla enmig de la muntanya de maletes tirades pel terra. Mentre ho feia, el conductor li ha començat a fotre canya al bus sense haver tancat la porta, de tal manera què per poc me’n vaig fora a la primera corba que ha agafat. Els passatgers s’han donat compte i han començat a cridar, imagino que per avisar al conductor, però ell ni s’ha immutat. Finalment, s’ha aixecat un tio i a cops de peu i crits ha aconseguit tancar-la. Molt rudimentari, però pràctic.
Mes tard hem començat a parlar amb la parella de francesos, que casualment també estant viatjant d’una manera semblant a la meva. Tots dos estaven treballant, però ho han deixat tot per viatjar per tot el mon durant un any aproximadament. Comencen pel Nepal, ja que a l' India ja hi han estat varis cops. Entre ells i la noia m’han donat alguns consells sobre com "sobreviure" al arribar a Delhi i poc després ja ens han portat l’esmorzar. Sense donar-me’n compte, l’avió ha aterrat i només he dormit 1 hora, per tant, torno a estar tant fet pols com abans d’ahir.
Ara estic mig sobat a l’autobús que va cap a l’estació de New Delhi, on agafaré el tren que em portarà a Jaisalmer. Podia haver agafat un taxi, però com tinc bastant de temps, he decidit estalviar diners (70cts en contes de 6 euros) i aprofitar així també per a integrar-me mes en el jaleo hindú.
Només arribar al bus, s’ha liat una tangana per veure qui aconseguia colar-se primer entre l'embut de gent que s'ha format a la porta tot i que, des de fora, es veia clarament que hi havia lloc per tothom. Molt prudentment jo he entrat l’últim preguntant encara si aquell era l’autobús correcte, i un cop m’ho han confirmat unes 5 persones, he intentat deixar la motxilla enmig de la muntanya de maletes tirades pel terra. Mentre ho feia, el conductor li ha començat a fotre canya al bus sense haver tancat la porta, de tal manera què per poc me’n vaig fora a la primera corba que ha agafat. Els passatgers s’han donat compte i han començat a cridar, imagino que per avisar al conductor, però ell ni s’ha immutat. Finalment, s’ha aixecat un tio i a cops de peu i crits ha aconseguit tancar-la. Molt rudimentari, però pràctic.
Molt rudimentari però poc pràctic es el clàxon del bus que no para de sonar. En 20 minuts de trajecte calculo que haurà sonat uns 150 cops i jo nomes veig que cotxes i motos fregant l’autobús, sense semblar que els importi massa el molest clàxon que no para de pitar.
Mirant des de la finestra, es pot contemplar prou pobresa pels carrers, però de moment no em dona la sensació de ser pitjor que altres llocs on he estat, com El Cairo o Ghana, per exemple. M’havien avisat que veuria coses molt dures i tristes, però des de l' autobús no em sembla que sigui per tant. Es clar que nomes acabo d’arribar...
Mirant des de la finestra, es pot contemplar prou pobresa pels carrers, però de moment no em dona la sensació de ser pitjor que altres llocs on he estat, com El Cairo o Ghana, per exemple. M’havien avisat que veuria coses molt dures i tristes, però des de l' autobús no em sembla que sigui per tant. Es clar que nomes acabo d’arribar...
No comments:
Post a Comment