London (28/09/2010 - 29/09/2010)

Collons, que dur ha sigut. Mai m'han agradat els comiats, però de totes maneres no pensava que aquest seria tant fotut. Fins el dia abans de marxar, no sentia més que alegria i nervis pel viatge que m'estava esperant, però en veure les reacciones dels amics i de la família al acomiadar-nos, vaig passar a sentir tristesa i por. Por al desconegut, al nou camí totalment incert que se m'obria per davant i tristesa perquè em preguntava quant de temps podia passar fins que tornes a veure aquella gent...
Tot es va estabilitzar quan vaig arribar al aeroport. El fet d'estar familiaritzat amb el "ritual" d'agafar un avió em va fer sentir en una situació còmoda i coneguda, per tant, vaig oblidar els moments durs que acabava de passar i em va tornar el "subidón aventurero". 
Un cop a Londes, m' esperaven l`Alex i la Yas amb un sopar de puta mare ja parat a taula. Ens el vem haver de menjar a mitjanit, que va ser quan vaig arribar a casa seva, i després de parlar durant una estona vam anar a dormir.
Avui m'he aixecat després de dormir 11 hores (ho necessitava) i he quedat amb l' Alex a Oxford Circus. Després d'anar al Big Ben i fer la foto de rigor (pollo i samarreta galàctica) hem dinat i més tard hem anat a veure el partit del Barça a un bar a prop de Paddington. Poc després d'empatar, la Yas i ell m'han regalat un kit de supervivència molt útil i ens hem hagut d'acomiadar. Aquest cop no ha sigut tant dur ja que he hagut de pujar ràpid al tren que em portava a l'aeroport.