03-10-2010 - Jaisalmer - Part 4

Des del dia que vaig conèixer a Lakhan he volgut pagar-li l’habitació, però tots els cops que ho he intentat fer, ell ha esquivat el tema dient-me frases típiques com "money no problem, it come and it go", o "you are my friend, don't worry". Quan m'ho va dir el primer cop em va sonar al típic "bulo" per a turistes però, com era amic de la Bhawna, vaig decidir confiar en ell i no preocupar-me massa per la factura del hotel. A més, el fet que s’oferís a portar-me a qualsevol lloc en moto o el estar sempre disposat a ajudar, em va fer pensar que actuava desinteressadament.
Avui mentre esmorzava, m'he adonat que m'he equivocat. No per creure que actuava desinteressadament o per pensar que era bona persona, sinó què perque he oblidat una cosa bàsica que està per damunt de tot això: soc un turista.

 
Encara no estic massa familiaritzat amb els preus d’aquí, però quan he vist  la factura de l’hotel m'ha semblat massa cara pel que havia consumit. Venia tot escrit en hindi i nomes podia entendre els números parcials i el total. En el moment en què Lhakan me l'ha donat per a que li pagues , li he dit que havia d'anar a buscar els diners a l’habitació, encara que veritablement els portava a sobre. D'aquesta manera, hi he anat i amb calma he intentat quadrar els indesxifrables noms i els seus preus amb el que recordava que havia menjat. No em quadrava per enlloc, per tant, he decidit parlar amb ell perquè m'expliques què era cada cosa i descobrir si hi havia alguna que estava inventada. No n'hi havia cap d’ inventada, totes les coses que apareixien eren reals, però el malparit m'estava intentant colar el menjar dels seus amics del dia que vaig dinar amb ells i també totes les cerveses que va portar ell, per decisió pròpia, sense que li demanéssim, el dia que sopàvem amb la Bhawna.
Quan l'he "pillat", m'ha sorprès la seva reacció, que ha sigut la de acceptar-ho enseguida, evitant qualsevol discussió i mantenint la seva teoria de "money no problem". M'ha dit que pagues el que jo creies oportú, què érem amics i què per diners ell no es barallava amb ningú. Reconec que he tornat a caure a la seva trampa i li he acabat pagant mes del compte. A la fi, he pensat que, per altra banda, m'ha estalviat bastants diners portant-me a tot arreu en moto i m'ha fet els favors que m'han calgut.
Jo no li havia fet cap de favor, però ha sigut llavors quan m'ha demanat un que m'ha resultat si més no graciós. Després de què entengués que l' Ana no era la meva dona, ni la meva novia, ni la meva amiga "especial", ni res de res (cosa que li ha costat bastant), el "listillo" m'ha demanat que li parles de lo bon noi que era i lo molt interessat que estava en ella. Posant-me cara d'angelet em deia "Please, help me my friend", i jo, mig aguantant-me el riure li he dit que no es preocupes, que la tenia al bote. No se si s'ho ha tragat o no, però si ho ha fet, ho considero la meva venjança pel timo de la factura.

 
Per la tarda he anat amb l'Ana a prop del seu hotel, ja que des d’allà podíem anar els dos directament a l’estació per agafar el tren de Jodphur. Quan li he explicat l'historia del Lakhan hem rigut una estona i després ens hem trobat amb un grup d'espanyols que estaven viatjant per l’Índia. Hi havia dos noies que en poc temps tornaven a casa, però els dos nois feien la mateixa ruta que faré jo fins Australia, on també tenen pensat buscar feina. Ens hem intercanviat els mails i l' Ana i jo hem anat a sopar amb el seu amic de couchsurfing.
Es diu Kavi i es un Sikh, que no vol dir que sigui un malo de Star Wars, sinó que pertany a la religió de Sikhisme. Es una de les tropecientas religions que hi ha a l’Índia i els pots reconèixer perquè porten un mocador enrotllat al cap on, pel que m'ha dit, a sota porten el cabell tan llarg com els hi pugui créixer, ja que no se’l poden tallar mai. La veritat es que li dona un rollito que sembla una mena de rapero hindú, mola.
Durant el sopar m'ha fet gracia sentir per tercer cop des que he arribat, la cançó de l'any de la kika "Scatman" (la de pe, po, pe, pe, po, pe...). Sabia que potser a l’Índia no estaven a l'ultima, però d'aquesta cançó fa tants anys ja que m'ha semblat exagerat...

 
Després d’acomiadar-nos del Kavi, hem anat a l’estació per agafar un tren cap a Jodphur i allà m'he sorprès al conèixer al doble en versió lituana del gran mestre creador de la marca de roba "Baraba Barcelona", Emir Mujezinovic. Per qui no conegui la marca, la web es www.baraba.es i es poden comprar samarretes collonudes online (Emir cuando puedas tenemos que hablar de mi comisión :) ).
Com l' Ana i jo teníem reserves diferents, al entrar al tren ens hem hagut de separar i després de buscar durant una bona estona la meva llitera, m'he estirat i m'he quedat fregit en un segon.