Ha tocat matinar, però la sortida del sol ha sigut espectacular. Quan hem començat a caminar ja es començaven a veure les muntanyes sota una llum tènue, però quan hem arribat a dalt d'un turó on es veia l’horitzó ha començat l’autèntic espectacle. Hem esmorzat damunt mateix de la gespa i, per acabar de rematar un dels millors moments del viatge, ens hem fet una petita “bacaina” allà mateix.
El trekking de tornada ha sigut més light ja que era baixada, però tot i això hem arribat a Phokara amb les cames ben rebentades. Des d’allà hem agafat un bus de 9 hores cap a Kathmandu i, al veure que anava com una llauna de sardines, he decidit repetir l’experiència d’apalancar-me damunt del sostre. El Jordi també ha acabat pujant i la veritat és que al principi s’estava de puta mare (amb posta de sol i mar d’estrelles increïble), però al final ha acabat fotent una rasca de la hòstia i jo he acabat patint per la nostra seguretat, ja què el conductor conduïa com un boig i en aquell moment he recordat que ens havien comentat que era millor que no agaféssim cap transport de nit ja que hi havia molts accidents. Tot i que hem tingut alguns sustos , al final hem sobreviscut a la segona aventura al sostre d'un autobús local.
No comments:
Post a Comment