Pollo's conquered lands


Ver Superpollo around the world en un mapa más grande

Monday, December 20, 2010

25-10-2010 - Delhi

Tornar a l’Índia, tornar al Kaos, a la brutícia, al menjar picant. Fins i tot el nom de l’aerolínia "Spicet" semblava recordar-m’ho abans d’arribar…

Aquest cop l'aeroport de Delhi m’ha semblat totalment diferent a quan hi vaig arribar. La seguretat d'haver estat ja deambulant pel país i de conèixer tot el que hi ha a fora, m’ha aportat una tranquil·litat que òbviament no vaig tenir durant el primer dia. 

En aquest país tenen com a costum fer les coses complicades i per tant, en arribar a l'aeroport ja hem tingut el primer problema: al donar el passaport ens han comentat que com és la segona vegada que entrem, ens hem de registrar per a poder tornar a  sortir. Per aquest motiu hem hagut de passar tota la tarda a l’oficina de registre de Delhi, però ha valgut la pena ja que ha sigut tota tota una experiència.
L’oficina era tant ronyosa que li plantava cara al gran hotel Paradise i la paraula ordre semblava no existir allà dins. Després de preguntar a un tio que parlava poc anglès, a un altre que no en parlava i així successivament, hem aconseguit esbrinar que el tio que es treia burilles era el xèrif . A mi m’ha comentat que no puc registrar-me fins que no entregui una reserva d’hotel (per avui no en tenia cap) i al Jordi, que marxava en qüestió d’hores, li  ha permès fer-ho a condició d’escriure una carta firmada on assegurés que marxava del país avui mateix.  I això ha sigut el caxondeo màxim: un paio que semblava el Torrente hindú ha agafat un full arrugat, amb una lletrota de parvulari ha escrit la capçalera de la carta i li ha donat al Jordi perquè escrivís el que li dictava. Apalancat a la cadira i amb un anglès de neardental li anava dictant el que havia de posar i el Jordi, que estava una mica nerviós per por a no poder tornar a casa, anava repetint el que li deia en veu alta escrivint-ho al full sense ni pensar, tal com sonava. Jo estava al darrere i cada cop que veia el què escrivia i observava la escena em tronxava de riure, tant que al final m’he hagut d’apartar perquè no se n'adones el Torrente. 


Un cop escrita la “carta formal”, li ha concedit el registre i per tant, després de dues setmanes de chowmeinss, xais i biddies, el mestre de la fotografia se n'ha tornat cap a casa.










No comments: