Phuskar és famosa per la seva tranquil·litat, es diu que és el lloc ideal per prendre uns dies de relax i això és exactament el que m’he dedicat a fer avui. Aixecar-me tard, estar una estona a internet, dinar a un bufet per 1 euro i passejar fent fotos de les 1000 coses d’Índia que mai et deixen indiferent: unes vaques barallant-se per un tros de paper, unes altres llepant la merda incrustada d’un autobús, policies que l’únic que fan és fer servir el xiulet mentre es treuen burilles o parlen pel mòbil, gent que escombra i en comptes de recollir la merda la tira al veí …
Aquesta és l’última ciutat que veuré del Rahastan i també el fi de festa del meu viatge pel nord d’Índia. Després de més de 3 setmanes vivint de les experiències més guapes de la meva vida, crec que he de rectificar la valoració negativa que en vaig fer quan era al Nepal. És veritat que hi ha dies en que anar a fer un simple passeig et fa tornar més estressat que si ho fessis després d’un dur dia de curro i veritablement, en aquells moments arribes a odiar al país (com em va passar a mi a l’arribar a Kathmandu). Penso però, que si t’ho saps prendre amb filosofia, sense deixar-te influenciar pel kaos, la pobresa o la brutícia, acabes trobant un munt de coses positives que estan per damunt d’això i en general, tot t’acabava enganxant.
Tot i així, diria que a mi fins i tot les negatives m’han arribat a ajudar, ja que el Kaos i desordre diari m’ha fet haver de prendre’m les coses amb més calma, acceptant que tot no pot anar com estava planificat. De no haver sigut així crec que el viatge hagués estat una tortura. Al principi em preocupava per si perdia un tren, un bus o si em sorgia qualsevol imprevist, però ara no m’amargo més d’1 minut per cap d’aquestes coses; si perdo un tren, agafo el del dia següent; si s’espatlla la targeta de crèdit, pago comissions amb l’altre que tinc i penso que tot i així segueix estant tot tirat de preu; si el bus on vull pujar esta ple, em pujo al sostre…no worries.
Diuen que el sud de l’Índia és molt diferent al nord , especialment Goa. Pel que es veu és molt menys estressant i té totes les coses bones del país, sumant-li unes platges de sorra amb palmeres, uns bons bistecs de vedella a 1,5 euros i ampolles de whisky a 2. Em moro de ganes d’anar-hi, però encara no toca, ja que, abans d’entrar al paradís, toca fer una ràpida parada a la gegant, estressant, boja i calorosa… Mumbai!
No comments:
Post a Comment