Avui ha tocat aixecar-se a les 5 ja que, acompanyats amb el recepcionista de l’hotel, hem anat a un temple dalt d’una muntanya per veure la sortida del sol. Ha sigut dur pujar els centenars d’escales fins arribar a dalt, però ha valgut la pena ja que les vistes eren immillorables. Crec que la gent aquest cop tenia raó, Pushkar, tot i no ser tampoc una ciutat preciosa, té alguna cosa especial i mística que la fa diferent a d’altres. Crec que he fet bé venint-hi finalment.
Mentre veiem l’espectacle he estat parlant amb el noi, que es un fumeta feliç, i m’ha estat explicant que fins fa poc va estar a la presó per haver matat a un tio. Al principi m’he quedat al·lucinat, però després m’ha explicat que va ser un accident, una simple discussió que va acabar amb una empenta i el cap de l’altre contra un cantell de formigó…una simple putada del mil.
Al migdia he dinat amb unes alemanyes que he conegut al hotel i hem quedat en tornar a veure’ns a Goa, ja que elles hi van avui mateix.
Després de prendre el tradicional xai, he anat a Ajmer a veure el meu amic de les 7 fotos del registre i com no, com ja va a passar a Delhi, he tornat a viure una de les situacions més autèntiques de l’Índia. Per començar només arribar m’ha intentat dir que no em podia fer el registre (no li deuria venir de gust), però després d’insistir cabrejat, m’ha donat un full, m’ha fet anar a una copisteria del barri a fer 5 fotocòpies i quan he tornat m’ha fet omplir les 5 a mà (I digo yo: no seria mes fàcil haver fet les fotocopies després?!!). Quan li he entregat tot, 1 hora després d’arribar, el noi m’ha comentat que havia d’esperar encara una altra hora més fins que arribes el boss per autoritzar el registre. Quan ja estava plantejant-me enviar-los a prendre pel cul i passar del tema, ha aparegut el gran capo i m’ha fet entrar al seu despatx. El tio semblava un mafiós, anava tot ple d’anells i collars d’or i tots els empleats semblaven venerar-lo. Just quan m’ha acabat de firmar el paper, algú ha obert la porta i llavors ha començat el moment made in Índia: Han aparegut uns 6 tios, vestits d’una manera molt estranya, 2 polis que els acompanyaven i un fotògraf. Aquest ha començat a fer fotos, mentre els raros estaven de peu davant de la paret, el jefazo els hi ha començat com a fotre la bronca i jo sense entendre res, he intentat fer fotos d’amagat. La estranya situació ha durat una bona estona, estava tothom callat mirant-los i de vegada en quan el capo anava dient alguna cosa o a vegades inclús reia. Poc després li he preguntat a un dels que treballava allà què estava passant i m’ha explicat que eren immigrants il·legals als que acabaven d’enxampar i els anaven a expulsar del país. Quan m’ho ha dit, m’he fixat en les cares d’aquelles persones i la situació m’ha deixat de fer gràcia. Se’ls veia realment putejats i això m’ha fet pensar que, si l’Índia ja és un país on molta gent marxa il·legalment per les precàries condicions laborals, no vull ni imaginar com ha ser el país d'on prové aquesta gent per a que prefereixin arriscar-se a venir aquí…
No comments:
Post a Comment