Ja ens havien avisat que el temps al Nepal era imprevisible i, per tant, era possible que el sobrevol de l’Everest s’hagués d’anul·lar. Hem tingut la mala sort de que ha sigut així i bàsicament ens hem aixecat a les 5 del matí per veure lo cutre que és l’aeroport de Kathmandú. Demà tenim una nova oportunitat, però no ha sigut la millor manera de començar el dia…
Encara mig mosquejats per les 2 hores inútils d’espera, el Jordi i jo hem estat tot el matí visitant els palaus crematoris de la ciutat. Aquests no tenen res a veure amb els de Varanasi, tot està molt més net i pràcticament ni t’adones que estan cremant una persona davant teu.
De camí a l’hotel hem hagut de passar per l’ambaixada d’Índia ja que ens han comentat alguns backpackers que, per poder tornar a entrar al país, necessitem demanar un permís. La sorpresa ha sigut quan el tio de l’oficina ens ha dit que calia tenir el vol de sortida reservat o no es podia sol·licitar la reentrada (jo no tenia cap vol ni tampoc el volia tenir per a poder tenir llibertat absoluta). Després d’intentar de totes les maneres que em tramitessin el visat sense el vol, he fet el piratilla, he trucat a un amiguete d’una agencia de viatges i m’ha fet una reserva “falsa” d’un vol de sortida. Ha funcionat, però per acabar de tocar la pera, m’han dit que havia de tornar l’endemà ja que avui no agafaven més passaports.
Per la nit hem tingut una conversa interessant amb les noies d’ Israel, ja que ens han estat explicant com vivien al seu país i que n’opinaven del conflicte amb Palestina. La veritat es que la versió canvia bastant de la que m’havia explicat un àrab durant el meu viatge a Egipte, però això m’ha sigut útil per treure conclusions subjectives sobre el tema.
No comments:
Post a Comment