11-10-2010 - Jaipur - Part 4

Ja començo a veure la llum. Avui començo a sentir-me amb energia i ho he aprofitat per a fer la meva primera "bogada casolana". Ja tocava fer-ho perquè estava apurant molt i ja no quedava samarreta que s'escapés de les taques i la de la farum de l´India.

Un cop eixugant-se la roba, he anat a dinar al restaurant de l'hotel i allà he conegut a dues noies alemanyes (Jenny i Hannah) que estan viatjant 6 mesos per l´India. M´han comentat que han estat fent una ruta per el Rahastan i que la ciutat que més els hi ha agradat ha sigut Pushkar que, tocat els ous, és justament és l´única que jo m´he perdut (es pronuncia fifTEEN!!!).

Demà marxen cap a Agra i m´han ofert d'anar amb elles, però els hi he dit que preferia esperar un dia més ja que un grup d'espanyols que havia conegut per internet arribaven avui a Jaipur. Els vaig conèixer abans de començar el viatge, però com jo tenia molt clar que volia començar sol i volia ser totalment lliure, els hi vaig dir que ja ens trobaríem en alguna part de l´India. 

Han arribat a mitja tarda i son 3 noies i 2 nois (Patri, Maria, Mila, Marcos i Jordi). Cap d'ells es coneixia entre si, però sembla que es porten bastant bé. Son tots molts simpàtics i després de parlar una bona estona, ens hem anat a sopar junts. Mentre em comentaven la ruta que havien fet, els hi he preguntat quina era la ciutat que més els hi havia agradat i m´he tornat a cagar en el revisor del tren quan m´han dit que era:... Pushkar!! El més curiós és que mentre era a Barcelona, una dona que viatja molt a l'India, em va recomanar on anar i on no anar, i Pushkar em va dir que no valia gens la pena. Això em fa adonar-me'n que en aquestes coses et pots deixar orientar, però mai pots fiar-te de l'opinió personal de cadascú. Ara em comença a fer ràbia no haver-hi anat, així que potser caldrà canviar de plans i anar a aquesta tal Pushkar a esbrinar si està tant bé com diuen... (avantatge nº 999 de viatjar per lliure)

Per la tarda he anat a l' oficina de correus ja que volia enviar cap a casa roba que m´he adonat que no necessito. M'ha costat uns 10 euros i ha sigut curiós veure com ho empaquetava el tio que hi havia. Amb papers, plàstic i celo tallat a lo bestia amb la boca, m'ha fet un primer envoltori que després ha posat dins d' una funda de tela que ha cosit ell allà mateix. M´ha fet escriure la direcció i el remitent en rotulador damunt i vinga...cap a casa!

10-10-2010 - Jaipur - Part 3

Puntuals a les 9:00, m´han portat la T.V. Em començava a trobar una miiiiiiiica millor, però he preferit veure les curses estirat al llit i ben aprop del W.C. per si de cas.

Després de veure com després de 10 anys un pilot espanyol tornava a guanyar el títol de la categoria reina (grande Lorenzo) i com el nen de Manresa guanyava per fi el seu primer mundial (grande Elias), he sortit a fer una volta per a poder respirar aire fresc després de 48 hores sense fer-ho.

Mentre caminava, he pensat que els efectes de la febre m'estaven afectant quan he vist un elefant parat en un semàfor entre els cotxes. M´he donat compte que no al·lucinava i quan s´ha posat verd, l'home que el muntava li ha donat uns cops per a començar a circular com qualsevol altre vehicle. Pel que m´han comentat després, és bastant comú que alguna gent tingui elefants o camells en comptes de vehicles, ja que diuen que els hi resulta més econòmic (ho dubto molt ja que no vull ni saber la quantitat de menjar que deu tragar aquesta bestia, encara que si també menja escombraries potser si que surt rentable).

09-10-2010 - Jaipur - Part 2

Dues hores ha tardat en explotar. Des de llavors, amb una freqüència de uns 15 minuts, m´he passat tota la nit anant del llit a visitar la consulta del Dr. Roca. Per sort, aquesta estava dins de la mateixa habitació, per lo que almenys els (aproximadament) 30 cops que hi he anat hi he pogut arribar a temps. 
Durant tot el dia la tònica ha sigut la mateixa. Una mica de febre, "retortijones" i un malestar general que feia que no em pogués ni moure, per lo que ni he vist la llum del sol. Ves a saber que es el que m´ha provocat això, potser algun menjar en malestar dels restaurants locals on vaig o un suc recordo haver begut del carrer, però el cas mai havia estat tant fotut de la panxa.

Per la nit ha vingut l´Ana a dormir a l' hotel ja que aquest estava més aprop de l' estació per a agafar el tren del matí següent però, vist com em trobava, li he dit que jo preferia quedar-me uns dies més per acabar de millorar. El poder prendre aquesta decisió es una altre de les mil avantatges de fer un viatge d´un temps indeterminat sense un programa fixe i la veritat es que sinó hagués sigut així, els propers dies ho hagués passat malament.

A hotel el servei era bastant bo i m´han dit a l' endemà em portarien una T.V. a l' habitació per a poder veure les curses de Motogp, motiu pel qual nom´ha sabut gens greu haver de "perdre" un altre dia del meu viatge.

08-10-2010 - Jaipur - Part 1

He fet el primo. Després de decidir anar-me'n a l'aventura un altre cop i dormir només 2 hores per tal de baixar a Pushkar, m'he passat d’estació. El problema ha sigut per culpa de l’accent de la gent d’aquí quan parla anglés. Ahir, abans d'anar a dormir, li vaig preguntar a una persona i al revisor a quina hora parava el tren i jo vaig entendre clarament " three fifty", però quan un tio m'ha vist esperant tot dormit, des de les 3:40 fins les 4:30 de peu a la porta del tren, m'ha comentat que el tren havia parat a les "three fifTEEN". Així que res, em quedo sense Pushkar i l'aventura haurà d'esperar...
 
Quan l' Anna m'ha vist baixar del tren a Jaipur, s'ha sorprès i li he explicat el que havia passat. Per a l’estància a la ciutat, ella havia quedat amb un altre noi de coachsurfing i llavors ens hem separat. Jo m'he acoplat a un Tuktuk amb una parella d'alemanys que he conegut allà i he anat amb ells al seu hotel per veure si tenien alguna habitació lliure. El conductor del Tuktuk i un altre que l'acompanyava s'han donat compte que no tenia cap reserva i això és el pitjor que et pot passar. Després de veure que l’hotel estava ple, m'han començat a "emboletar" en que tots els hotels de la zona també estaven plens i que ells em portaven a un que era molt bo i econòmic. He mirat els del voltant i sí que tenien habitacions, però eren massa cars per al meu pressupost. Tot i això. desprès de voltar durant una estona he decidit intentar negociar en un d'aquest. Eren les 6 del matí, no hi havia ningú pel carrer i el tios del tuktuk, que no tenien massa bona pinta, no paraven de seguir-me allà on anés. He aconseguit rebaixar-li bastant el preu a un noi jove d'un dels hotels i tal com m'ha donat la clau he caigut mort al llit. Havia dormit només 3 hores i la panxa em començava a fer un "rum-rum" sospitós...
 
Quan m'he despertat, he mirat l'hora i eren les 2 del migdia. Estava una mica desubicat i tenia malestar general, però de totes maneres me n'he anat a caminar per Jaipur. La ciutat es molt gran i te les seves conseqüències: caos, contaminació, soroll, brutícia, gent acosan-te i més d'un intentant timar. Passejant per un mercat, on no he vist ni un sol occidental, els nens no semblaven igual de simpàtics que als pobles que havia estat i la gent no parava de mirar-me la càmera. Si hagués estat en algun altre país l’hagués amagat, però no sé perquè a l’Índia sento que no em faran res, simplement crec que són molt curiosos i no es tallen ni un pèl al mirar. Fins i tot hi ha hagut un tio que s'ha apropat, m’ha agafat la càmera i se l'ha mirat. Òbviament, per si de cas ja l'estava agafant per la corretja amb una ma i l'altre ja la tenia preparada per si calia fotre-li un clatellot, però no ha calgut.
 
Ha sigut divertit quan, dins del propi mercat, he presenciat una persecució policial digna d'una peli de Boliwood. Ha aparegut un noi corrents, que suposo que hauria robat alguna cosa i darrere seu l'estava perseguint un policia, com no podia atrapar-lo, ha optat per parar a un tio que anava amb moto, s'hi ha pujat de paquet i li ha indicat que seguis al noi. El conductor, mig al·lucinant, ha tornar a arrancar la moto i s'ha endinsat enmig de la gent del mercat, esquivant a tothom per a poder arribar fins al noi. Finalment, els he acabat perdent de vista i m'he perdut el final de la persecució.
 
He caminat mig marejat durant un total d’unes 5 hores sota un sol i una calor infernal i he decidit tornar a l'hotel. Hagués hagut d'agafar un Tuktuk, ja que cada cop em trobava pitjor, però els conductors eren tan pesats i donaven tant la imatge de que et volien estafar, que he preferit anar a peu. Per empitjorar el meu cansanci i malestar general, just quan arribava al hotel, he ensopegat amb una barra d'acer i m'he estampat de morros contra el terra. Només m'he fet 4 rascades, però tal i com em trobava era l’últim que em faltava. Un cop a l’habitació, m'he desinfectat les ferides i m'he anat a dormir fet caldo i amb una bomba de rellotgeria preparada dins la panxa...

 

07-10-2010 - Udaipur - Part 2

Avui ens hem aixecat força d'hora ja què havíem de deixar l'hotel i volíem aprofitar el mati per "callejear" una mica. L' Anna ha volgut anar a comprar a un lloc on un home li va fer una sessió de Reiki la nit anterior i jo l'he acompanyat per curiositat. Quan hem arribat, ens ha convidat a una "chai" (te amb llet, la beguda nacional india) i l'home ens ha estat explicant coses que no sabíem sobre el sistema de castes hindú. Pel que es veu, quan neix algú s'apunta en un paper tot un seguit d’informació astrològica del dia que ha nascut el nadó i anys mes tard, quan li han d'escollir el marit o la dona, crec que es porta aquest paper a un sacerdot perquè s'encarregui de dir amb qui és compatible i amb qui no. Dic "crec" perquè la veritat és què estava bastant sobat i no m'he enterat massa del assumpte...

Quan l' Ana ha marxat de compres a un altre lloc, jo m'he quedat sol amb l'home a la botiga i m'ha ofert fer-me una sessió de Reiki. Quan he acceptat, ha tancat la porta de la botiga i m'ha ofert un altre te. Tenint la historia del noi del tren encara present li he dit que no, inclús potser massa rotundament, però no s'ho ha pres malament. No sé jo si he notat massa les energies que em transmetia durant la teràpia, però el tio ha estat 20 minuts casi sense tocar-me i ha acabat ben suat i jo ben sobat.

Després de dinar a una terrassa amb unes vistes espectaculars, he conegut a dues noies de Barcelona que estan viatjant 1 mes per l’Índia. Demà marxen cap al sud i com jo també hi aniré, ens hem donat els telèfons per trobar-nos per allà.

Al vespre hem marxat cap a l’estació per agafar el tren cap a Jaipur i durant el camí m'he estat preguntant si m'agradava la manera com estic enfocant el viatge durant els últims dies. Òbviament, m'ho estic passant genial i tot m'encanta, però crec que tot s’està estandaritzant massa i estic fent el que fa tothom; visitar tots els llocs que diu la guia i a més amb algú del meu mateix país. M'agrada molt, però no te res a veure amb la bogeria que vaig viure els primers dies a Jaisalmer. Per aquest motiu, he estat pensant una bona estona i he decidit que a la matinada em baixaré del tren a una ciutat que es diu Pushkar, a la meitat de trajecte de Jaipur.