20-10-2010 - Nepal - Part 5

Després d’esperar més de 3 hores, finalment hem pogut agafar el vol. He de reconeixer que m’ha decebut una mica ja que no feia massa bon temps i quasi tot l’ Himalaya és trobava sota un mar de núvols, a excepció de l’Everest i un parell més de muntanyes. Les finestres de l’avió , que no eren més grans que les d’un de comercial, tampoc aportaven una visió panoràmica, però tot i així hem aterrat havent fet algunes fotos xules de la cima del món.

Si l’ Everest no havia aconseguit deixar-me al·lucinat després, a l’ambaixada d’Índia, he conegut a un paio Coreà que si que ho ha fet. El tio anava vestit de ciclista i quan li he preguntat si estava recorrent el país en bici m’ha dit que sí, però que no només això, sinó que portava 10 anys fent-ho per tot el mon. Per flipar; el tio havia recorregut el mon sol amb la seva bici, sense cotxes, ni avions, només algun vaixell per creuar els oceans. Des de Asia a Europa, de Europa a Africa, de Sud Amèrica a Nord Amèrica,…increïble.

La tarda d’avui ha sigut bastant estressant ja que havíem de marxar cap a Phokara amb el temps justíssim i no he tingut més que problemes. No em dedicaré a explicar-ho tot, però bàsicament el que ha passat és què la fuckin llei de Murphy ha sigut aplicada com de costum i, de les 4 targetes que tinc, avui m’ha deixat de funcionar l’única de la qual no em cobren comissió. He intentat solucionar-ho de 1000 maneres però sembla que fins que no em trobi amb algun amic que vingui de Barcelona i em porti la nova targeta, hauré d’estar pagant comissions com un idiota.