Quan era a l’estació esperant el tren per anar a Dehradun, ciutat on viu la meva família hindú (per cert, es diuen Peter i Rudy), he conegut un alemany que acabava d’arribar a l’Índia i anava tant perdut com jo quan vaig arribar. Recordant el que va ser per a mi el shok kaòtic del primer dia, l’he intentat ajudar tot el que he pogut fins què he hagut de marxar o perdia el meu tren. Confio que se n’hagi pogut sortir com vaig fer jo…
Com que vaig reservar a l’últim moment, al tren no quedaven places per a segona classe i per tant, he experimentat per primer cop el que és viatjar en primera. El servei ha sigut immillorable, no han parat de portar menjar i beguda en tot el recorregut, però això ha fet que no em sentis massa bé quan el tren parava a les estacions. Des de la meva finestra, veia com gent pobre demanava i dormia pel terra mentre jo tenia tot el menjar que volia i més i em trobava assegut al meu còmode seient del tren. Contrastos de l’ India, o molt o molt poc.
El Peter i la Rudy s’han portat genial amb mi, només arribar a Dehradun m’han preparat un esmorzar hindú collonut, després hem estat parlant una bona estona i m’han ensenyat un munt de fotos de quan eren joves. La veritat es que m’han acabat avorrint una mica, però ha sigut interessant veure com tenien a l’àlbum fotos dels seus familiars morts, rollo la peli de “Los otros” (pel que es veu a l’Índia es costum fer-ho)
Com també són arquitectes, m’han estat ensenyant alguns plànols de projectes que han fet . Pel que m’han explicat, ells s’encarreguen de TOT el projecte: disseny, càlcul d’estructura, instal·lacions, medicions, seguiment d’obra, i fins i tot de comprar i portar ells personalment el material. Es fa impossible pensar que només dues persones puguin fer el mateix amb un projecte a Espanya.
Quan hem anat a visitar una obra que tenen en marxa m’he adonat que, encara que la manera de treballar sigui diferent a la nostra i potser una mica mes precària, son igualment productius. Aquest sentiment el començo a tenir amb el país en general, primerament només veus merda i kaos i et sembla impossible que allà enmig hi hagi gent que treballi correctament, que hi hagi enginyers, arquitectes, comptables, advocats…però un cop t’acostumes a tota aquesta envoltura i hi veus a través, te n’adones que no deixa de ser un país com qualsevol altre, amb les seves peculiaritats, amb els seus contrastos.
Per la nit hem anat a sopar a un restaurant bastant bo i m’he donat compte que són molt diferents a la majoria d’hindús. Per començar són cristians, i a part de que m’han confessat que mengen carn de vedella d’amagat (sinó poden anar a presó), se’ls veu que tenen una mentalitat molt més oberta.
