M’agrada que els títols de les entrades del blog siguin els noms dels països on vaig, però realment el d'aquesta hauria de ser simplement Kuala Lumpur, l’únic lloc que vaig visitar. Pel que he llegit, Malasia te bastants coses més que la seva capital i possiblement, aquesta és de les menys interessants...
El trajecte de Singapur a KL el vaig fer en un còmode però gèlid bus que em va fer sentir com si estigués al pol nord en comptes del tròpic. Incomprensiblement, en els països del sud-est asiàtic posen l’aire condicionat tant fort que fins i tot ja tenen preparades les mantes per tapar-te durant el viatge. És bastant curiós veure com la gent de l'interior sembla que vagi a esquiar mentre a fora tothom està suant com un pollastre.
Així doncs, les 6 hores no es van fer ni massa fredes ni massa llargues, tot i que vam haver de parar a les dues fronteres dels països. Allà em vaig donar compte què, si l’ordinador ja m'havia sortit poc més econòmic que a Europa, marxant del país per carretera em sortia encara menys; al demanar la devolució dels impostos (uns 30 euros) el tio de l'aduana em va comentar que els diners només els retornaven si sortia del país amb avió, i no pas amb tren o bus. Una putada, perquè jo contava amb que em tornessin aquells diners.
Mentre passejava el segon dia, vaig trobar un lloc que feien massatges amb peixets que et mosseguen la pell i m’hi vaig llençar de cap (no literalment…). Al principi era més una tortura que un massatge, les pessigolles eren insuportables i no aguantava més de 5 segons amb els peus a l’aigua, però després d’una estona, em vaig acostumar i la tia del lloc em va haver de fer fora de lo agustet que estava.
Les torres Petronas són l’atractiu turístic més gran de KL. Tot i no ser les més altes del món, segueixen sent molt imponents i es poden veure des de tota la ciutat. Hi vaig anar el segon dia cap al vespre per poder-les veure de dia i de nit i la veritat és que l’efecte nocturn al estar il·luminades va ser impressionant.
Aquesta entrada del blog seria bastant curta i "sosa" si no fos pel meravellós hostel on vaig dormir, que és, indiscutiblement, una de les coses on em puc estendre més per explicar. Més que un hostel semblava una comuna hippie no apte per al·lèrgics a la pols (de fet, jo en soc un) on la higiene i el civisme brillaven per la seva absència. Era un edifici de 3 plantes, que tot i què tenia el seu toc bohemi en la decoració, no em va fer sentir còmode cap de les 3 nits que hi vaig estar. Les parets de les habitacions eren pràcticament de paper i se sentia soroll a totes hores: gent parlant, cantant, tocant la guitarra o fins i tot fotent un clau a altes hores de la nit...inclús posant-me taps no va ser massa fàcil dormir allà dins.
La porta de l’habitació estava trencada i no es podia tancar amb candau, per això, veient perillar el meu nou amic de 10 polsades, vaig optar per portar-lo tot el dia a la motxilla. Dels dos llits que hi havia, un era per a mi i l’altre per al meu "roommate", un francès hippie que es dedicava simplement a viatjar pel mon. No cal dir que el tio seguia la línea de l'hostel, tenint la habitació feta un fastig, anant a dormir a les 5 del mati i aixecant-se a la 1 del migdia.
Al cap d’un moment d’haver entrat, ja vaig observar que hi havia algun company més d’habitació que no esperava tenir: Un escarabat dels grossos es passejava per sota del llit, amagant-se del caçador furtiu en qui vaig convertir-me al descobrir-lo. Tot i no agradar-me massa com a company per a dormir, vaig decidir deixar-lo estar després de buscar-lo una bona estona, ja que vaig pensar que poca cosa em podia fer tret d'un bon ensurt.
El problema va arribar la segona nit quan, just abans d’anar a dormir, va aparèixer el tercer company d’habitació: Una aranya que semblava spiderman en persona!! Va fer acte de presencia mentre estava estirat al llit apunt de dormir i, després de protagonitzar una persecució a vida o mort, malauradament va aconseguir escapar amagant-se en algun lloc entre la roba del hippie. Aquesta bestia (no tenia ni idea de si era inofensiva o verinosa) em va deixar més intranquil que l'escarabat però, tot i que vaig buscar com un boig, vaig haver de donar-me per vençut. Així doncs, vaig anar a dormir amb la incertesa de si la nova amiga em donaria un petó de bona nit mentre dormia...
Afortunadament al dia següent vaig despertar en perfectes condicions, però per a rematar el show de zoològic, va entrar en acció un últim personatge què, pel que es veu, és ja conegut i admirat al hostel: Res més que un ratot de cloaca dels negres i amb cua llarga que em va sorprendre corrent pels passadissos mentre jo estava prenent un cafè. El més fort és que la gent, al veure’m buscant-lo, em va dir: “tranquil, sempre corre per aquí, així què si la vols veure, en un rato ja apareixerà” (!!!). Tot i que les rates no em fan por ni fàstic, no em va fer massa gràcia veure-la i per aquest motiu vaig decidir anar a dormir amb la porta de l’habitació el més “tancada” possible, no fos que ella i l’aranya decidissin unir forces per amargar-me la nit...
Poc després, mentre era ja al llit mig adormit i amb el llum encès, vaig obrir els ulls i a la paret de davant vaig visualitzar al temible enemic: L’aranyot!! Conscient de què tenia una oportunitat d’or que no podia deixar escapar, immediatament vaig agafar un spray que em van donar al hotel, em vaig apropar al bitxarraco i el vaig començar a atacar de manera indiscriminada. Després d'una aferrissada lluita, l'arma de destrucció massiva va entrar en funcionament i la mala puta, que feia uns 10 cm de pota a pota, va deixar de ser una amenaça nocturna…
Així doncs, en comparació a les altres nits, podria dir que l'última va ser com estar a un hotel de 5 estrelles ja que una rata i un escarabat no em van inquietar ni la meitat del que ho feia aquella bestia negra. I en quant al hipppie, tot i ser un guarro, no va ser en cap moment una amenaça i vam acabant inclús fent-nos "amiguetes"...
A KL hi ha mils d'hostels però el motiu d’haver acabat en aquest “antro” no és altre que el preu descaradament més baix que cobraven per habitació. El vaig reservar per internet i tot i que només arribar vaig descobrir perquè era tant econòmic, ja no vaig poder anular la reserva. No obstant, m'ho vaig prendre com una divertida experiència que va donar una mica més de diversió a la meva ràpida escala a la ciutat de Kuala Lumpur.
Com ja he dit, la ciutat no és un lloc on valgui massa la pena estar-s'hi més d'un dia, però en el meu cas ho vaig haver de fer perquè el meu pròxim vol no sortia fins dissabte. Així doncs, un cop vistes les torres petrones i sobreviscudes les nits a la jungla, va tocar marxar a l'aeroport per agafar l'avió cap a la pròxima parada: Vietnam!
Com ja he dit, la ciutat no és un lloc on valgui massa la pena estar-s'hi més d'un dia, però en el meu cas ho vaig haver de fer perquè el meu pròxim vol no sortia fins dissabte. Així doncs, un cop vistes les torres petrones i sobreviscudes les nits a la jungla, va tocar marxar a l'aeroport per agafar l'avió cap a la pròxima parada: Vietnam!
