Pollo's conquered lands


Ver Superpollo around the world en un mapa más grande

Thursday, November 25, 2010

13-10-2010 - Agra - Part 2

PUM, PUM, PUM, PUM...Tota la nit ha seguit la macro rave hindú. No aconsegueixo entendre el motiu de posar aquesta música a tal volum ja que quan hem passat aquesta matinada per davant d'una d' elles, no hi havia absolutament ningú! Dintre del que cap però, no se sentia massa fort des de l´habitació i per sort hem pogut dormir força bé.

El Jordi i jo ens hem aixecat molt d'hora per anar a veure la sortida de sol al Taj Majal i com les noies ho havien fet la nit anterior, s´han quedat dormint. Hi hem anat caminant i durant tot el trajecte hem vist encara moltes més raves on com de costum, no hi havia ningú o casi ningú.
El Taj i la sortida de sol ha sigut espectacular. Impressiona les dimensions que té i lo ben treballat que està, amb munt de pedres precioses incrustades i un marbre blanc que canvia lleugerament de color depenent de la llum solar. He llegit a la Lonely que el monument el va fer un rei Mongol per a una noia de qui estava enamorat. La veritat es que veient això estic segur que el payo deuria estar molt penjat d'ella ...

Després d'estar tot el dia voltant per la ciutat, per la tarda el Jordi i jo hem tingut una de les experiències més autèntiques del viatge. Mentre passejàvem per un Bazar de la ciutat, hem vist una barberia-perruqueria enmig d'un carrer i ens hem parat a fer fotos. Bàsicament consistia en una cadira situada entre el carrer i l' entrada d'un solar on només hi havia runa i unes cabres lligades sota un arbre. El perruquer estava enfeinat amb un client i tenia al costat un "abuelete" amb ulleres de sol que ja lluïa el seu flamant afaitat. Era tot un caxondo i ens ha convidat a que ens afaitéssim també nosaltres. Inicialment ens hem negat ja que no veiem clar que les condicions higièniques fossin les mes adequades, però quan ja estàvem marxant, ens ho hem repensat i ens hem donat compte que no podíem deixar passar aquella oportunitat. Hem fet marxa enrere i després de negociar el preu (uns 30ct de euro) el Jordi ja sigut el primer en seure. 
S'ha de reconèixer que li ha fet força bé, el perruquer ha canviat la fulla abans de començar i al acabar i no li ha fet ni un sol tall. Després he segut jo i mentre l'home m'afaitava i el Jordi feia fotos, ha començat a venir gent i ha aparegut un nen amb una serp al coll demanant-nos diners per tocar-la. El moment era "surreal": Jo, amb la cara plena d'escuma segut en aquella cadira de fusta enmig del carrer mentre un hindú m' afaitava, envoltat de gent local curiosa per veure que feia un guri alla, unes cabres al costat i un nen que tenia una serp al coll i no parava de cridar "10 ruppie see the cobraaa....see the cobra 10 rupiee...". El perruquer ni s'immutava, però com que jo no em podia girar i veure el nen amb la cobra, cada cop que notava que s´apropava, em donava mal rollo i li feia gestos perquè fotes el camp. Finalment l'afaitat ha quedat també "impoluto", el nen no s´ha emportat ni una rupia i el Jordi ha fet unes unes fotos molt bones del moment.

Per la nit hem anat a l'estació de tren, però les noies alemanyes han marxat abans ja que tenien reservat un tren diferent al nostre des de ja feia temps. Quan esperàvem fora de l'estació, el gran Jordi s'ha currat un altre gran sopar de casa i ha tret un altre paquet de xoriço acompanyat d'unes anxovetes i uns panets "chapati" hindús. Ha sigut un bon sopar abans d'agafar el tren cap a Varanasi, el especialment famós per les histories xungues de robatoris. Aquesta nit caldrà doncs prendre les precaucions necessàries perquè no passi res...



  




  


 







2 comments:

ROSER said...

Ai quin patir amb aquesta navalla!

Tetiolo said...

Estava tot controlat!!!!