Dues hores ha tardat en explotar. Des de llavors, amb una freqüència de uns 15 minuts, m´he passat tota la nit anant del llit a visitar la consulta del Dr. Roca. Per sort, aquesta estava dins de la mateixa habitació, per lo que almenys els (aproximadament) 30 cops que hi he anat hi he pogut arribar a temps.
Durant tot el dia la tònica ha sigut la mateixa. Una mica de febre, "retortijones" i un malestar general que feia que no em pogués ni moure, per lo que ni he vist la llum del sol. Ves a saber que es el que m´ha provocat això, potser algun menjar en malestar dels restaurants locals on vaig o un suc recordo haver begut del carrer, però el cas mai havia estat tant fotut de la panxa.
Per la nit ha vingut l´Ana a dormir a l' hotel ja que aquest estava més aprop de l' estació per a agafar el tren del matí següent però, vist com em trobava, li he dit que jo preferia quedar-me uns dies més per acabar de millorar. El poder prendre aquesta decisió es una altre de les mil avantatges de fer un viatge d´un temps indeterminat sense un programa fixe i la veritat es que sinó hagués sigut així, els propers dies ho hagués passat malament.
A hotel el servei era bastant bo i m´han dit a l' endemà em portarien una T.V. a l' habitació per a poder veure les curses de Motogp, motiu pel qual nom´ha sabut gens greu haver de "perdre" un altre dia del meu viatge.
No comments:
Post a Comment