Quan l' Anna m'ha vist baixar del tren a Jaipur, s'ha sorprès i li he explicat el que havia passat. Per a l’estància a la ciutat, ella havia quedat amb un altre noi de coachsurfing i llavors ens hem separat. Jo m'he acoplat a un Tuktuk amb una parella d'alemanys que he conegut allà i he anat amb ells al seu hotel per veure si tenien alguna habitació lliure. El conductor del Tuktuk i un altre que l'acompanyava s'han donat compte que no tenia cap reserva i això és el pitjor que et pot passar. Després de veure que l’hotel estava ple, m'han començat a "emboletar" en que tots els hotels de la zona també estaven plens i que ells em portaven a un que era molt bo i econòmic. He mirat els del voltant i sí que tenien habitacions, però eren massa cars per al meu pressupost. Tot i això. desprès de voltar durant una estona he decidit intentar negociar en un d'aquest. Eren les 6 del matí, no hi havia ningú pel carrer i el tios del tuktuk, que no tenien massa bona pinta, no paraven de seguir-me allà on anés. He aconseguit rebaixar-li bastant el preu a un noi jove d'un dels hotels i tal com m'ha donat la clau he caigut mort al llit. Havia dormit només 3 hores i la panxa em començava a fer un "rum-rum" sospitós...
Quan m'he despertat, he mirat l'hora i eren les 2 del migdia. Estava una mica desubicat i tenia malestar general, però de totes maneres me n'he anat a caminar per Jaipur. La ciutat es molt gran i te les seves conseqüències: caos, contaminació, soroll, brutícia, gent acosan-te i més d'un intentant timar. Passejant per un mercat, on no he vist ni un sol occidental, els nens no semblaven igual de simpàtics que als pobles que havia estat i la gent no parava de mirar-me la càmera. Si hagués estat en algun altre país l’hagués amagat, però no sé perquè a l’Índia sento que no em faran res, simplement crec que són molt curiosos i no es tallen ni un pèl al mirar. Fins i tot hi ha hagut un tio que s'ha apropat, m’ha agafat la càmera i se l'ha mirat. Òbviament, per si de cas ja l'estava agafant per la corretja amb una ma i l'altre ja la tenia preparada per si calia fotre-li un clatellot, però no ha calgut.
Ha sigut divertit quan, dins del propi mercat, he presenciat una persecució policial digna d'una peli de Boliwood. Ha aparegut un noi corrents, que suposo que hauria robat alguna cosa i darrere seu l'estava perseguint un policia, com no podia atrapar-lo, ha optat per parar a un tio que anava amb moto, s'hi ha pujat de paquet i li ha indicat que seguis al noi. El conductor, mig al·lucinant, ha tornar a arrancar la moto i s'ha endinsat enmig de la gent del mercat, esquivant a tothom per a poder arribar fins al noi. Finalment, els he acabat perdent de vista i m'he perdut el final de la persecució.
He caminat mig marejat durant un total d’unes 5 hores sota un sol i una calor infernal i he decidit tornar a l'hotel. Hagués hagut d'agafar un Tuktuk, ja que cada cop em trobava pitjor, però els conductors eren tan pesats i donaven tant la imatge de que et volien estafar, que he preferit anar a peu. Per empitjorar el meu cansanci i malestar general, just quan arribava al hotel, he ensopegat amb una barra d'acer i m'he estampat de morros contra el terra. Només m'he fet 4 rascades, però tal i com em trobava era l’últim que em faltava. Un cop a l’habitació, m'he desinfectat les ferides i m'he anat a dormir fet caldo i amb una bomba de rellotgeria preparada dins la panxa...
No comments:
Post a Comment