Pollo's conquered lands


Ver Superpollo around the world en un mapa más grande

Tuesday, October 5, 2010

30-09-2010 - New Delhi - Part 2

Ho he aconseguit. Després d’un dels dies mes intensos, caòtics, calorosos, sorollosos, pudorosos, laberíntics, etc., etc. de la meva vida, he aconseguit pujar al tren en direcció a Jaisalmer. He de reconèixer però, que el mèrit d’aquesta gesta no és nomes meu ja que, durant el trajecte d’autobús, he tingut la sort de conèixer a una dona índia i al seu marit que m’han tractat com si fos el seu fill adoptiu. Pel que es veu, el seu fill autèntic fa uns anys va marxar sol al Canadà i allà va trobar gent que el van ajudar a situar-se, motiu pel qual ells se sentien amb el deure moral de fer el mateix amb mi. La veritat és que entenc perfectament el seu comportament, ja que la meva mare fa el mateix amb qualsevol jove que li demana ajuda (te la bona/mala sort d’estar en la mateixa situació, encara que en el seu cas, per partida doble). Tant l’home com la dona son molt amables i educats, des d’un principi s’han ofert a ajudar-me preguntant a unes 20 persones, pujant escales amunt i avall, aguantant la sufocant calor i suant com animals mentre carregaven les seves pesades maletes. La veritat es que a estones m’he arribat a sentir fins i tot malament, però reconec que si no ho haguessin fet, m’hagués tornat boig entre la tempesta d’hindús.

Només hi ha una paraula per definir les estacions de tren de Delhi: Caos. La manca total d’ordre, organització o senyalització, fa que sigui tot un repte arribar a agafar el tren desitjat. El propi matrimoni hindú ha hagut de patir-ne les conseqüències, fins que hem aconseguit trobar l’oficina de turisme. Allà ens han donat la "agradable" noticia de què el tren no sortia des d’aquella estació, sinó que ho feia des de la d' Old Delhi. Per sort, anava sobrat de temps i he pogut inclús oferir un dinar a la parella per compensar el gran nombre de calories i neurones que havien consumit per culpa meva. Hem dinat a un lloc bastant cutre (potser es un luxe aquí, però com es el primer que veig em sembla cutre) però el menjar estava bastant bo. He demanat pollastre amb arròs i unes salses estranyes, que se suposaven eren "no spicy", encara que després he comprovat que un "no spicy" a l' Índia equival al picant mes fort que hagi provat mai a Barcelona.
Mentre dinàvem el marit m’ha comentat que era arquitecte (crec que van be de pasta) i m’ha convidat a passar uns dies a casa seva, que es a un poble a peu de l' Himalaya. Els hi he dit que no entrava dins la meva ruta teòrica, encara que no descartava passar-me i fins i tot treballar al seu despatx alguns dies (mes per l’experiència que per un altre cosa, ja que no vull saber quin pot ser el sou d’un arquitecte a l’Índia). Després de donar-me consells sobre menjars hindús i les seves condicions higièniques (ara si que es nota que no son de classe baixa...), ens han portat una mena de "chicle orbit a lo indio". Bàsicament, consisteix en un bol ple d’unes perletes de caramel refrescant junt amb fulles d’una espècie tipus romaní. S’ha de mantenir una estona a la boca i va be perquè et neteja les dents i et treu l’alè de fènix que et deixa el "no spicy". No es mala idea, encara que les fulles de romaní acaben donant una mica pel sac. En el moment en que anava a pagar, cap dels dos m’ha deixat i ho han acabat pagant ells, o sigui que el meu primer dinar a l' Índia ha estat acompanyat i..."gratis ehh".... No esta malament per començar.

Després de donar-nos els emails i acomiadar-nos, he agafat el metro per anar cap a Old Delhi Station. Quan he vist el metro, m’he adonat de què besties són els contrastos en aquest país. En qüestió de 5 minuts he passat de d’immundícia de les vies del tren amb monos i rates corrent per elles, de la gent dormint a al terra de l’estació (mes d’un encara no tinc clar si respirava), dels pixats i la merda tirada per tot arreu, a agafar un metro que sincerament, no te res a envejar a la millor línea del de Barcelona.

Quan he arribat a Old Delhi he trobat a faltar als meus nous pares hindús. Cada cop que preguntava a algú, aquest m’enviava a un lloc, on em trobava un clon seu que també es dedicava a passar-li la pilota a un tercer clon, i així successivament. Poc a poc m’he anat cansant i posant nerviós, bàsicament perquè la reserva del tren la vaig fer per Internet i en el moment de fer-la, el tren ja estava ple. De totes maneres, vaig llegir en un foro que casi sempre s’acabaven cancel•lant reserves i en aquest cas, la meva reserva passaria a ser valida, encara que fins el mateix dia de sortida no sabria si em tocaria un seient, una llitera, o si simplement em quedaria amb els simpàtics monos de l’estació.
Una hora abans de la sortida prevista, un home ha publicat unes llistes en una pissarra i he pogut veure el meu nom en un dels 50 fulls que hi havien penjats, però de totes maneres, això no ha fet que desaparegués la possibilitat d’haver de fer les 18 hores en un incòmode seient del tren. Per aquest motiu, m’he començat a plantejar molt seriosament re-direccionar el meu inici del viatge i optar per reservar un hostel a Delhi per a poder així conèixer gent i començar
una ruta junts des del principi. He de reconèixer que jo m’esperava que fos mes fàcil ajuntar-me amb "backpackers" a la India, però a cap de les dos estacions n’havia vist cap. Per Internet havia conegut una noia de Madrid que també feia la mateixa ruta que jo, i com que ella ja portava uns dies a Delhi, vàrem quedar què ens trobaríem a l’andana de l’estació 2 hores abans de la sortida del tren. A tot això, faltaven 30 minuts i no li havia vist el pel. Va haver de ser llavors, quan em vaig trobar al primer occidental; una noia alemanya que viatjava a Jaisalmer amb el seu nuvi hindú. No s’assemblava en res a mi, però el fet de no tenir la pell i els cabells foscos com els altres em va fer que sentis com si m’hagués trobat amb un familiar molt proper. La seva parella em va ajudar a esbrinar si tenia seient o llitera al tren, i després de preguntar a unes quantes persones, em va confirmar que disposava d’una llitera en un vagó de 3a classe (hi ha 6 classes als trens indis, fins la 3a es acceptable). La noticia em va calmar, però estava ja mig convençut de passar del tren i anar a un hostel de Delhi, fins que vaig veure uns cabells pèl-rojos a l' andana. Era l' Ana, la noia de Madrid amb qui havia quedat. Després d’explicar-li la situació, em va animar a agafar el tren i després de veure que les lliteres no estaven malament, vaig decidir seguir amb el pla de començar la ruta del Rajhastan.

Ara ja estic descansant a la llitera del tren, situat al costat d’una família india que menja alguna cosa que fa una olor que no es gens agradable, però ja no m’importa perquè almenys ara puc dormir tranquil.
 














2 comments:

Invisible said...

Olé tetiolo!!Amb la floreta al cul, com et mereixes...sembla que el final te l'hagis inventat per enganxar els teus blogfollowers!!Intenta adaptar-te al màxim a la vida caòtica d'aquests hindús i si no et foten ni cas, sempre et quedarà el pollo per a posar-te'l al cap i captar la seva atenció i sorpresa...

Una abraçada i no deixis d'escriure q després ho agraïràs!!I quan puguis...pics!!

Feng Liu said...

ieiii!! primera experiència als trens hindús...ostia m'has fet recordar això de les llistes amb els noms.. sisi caos total! XD
Disfruta, i ves eplicant-nos tot, em mola molt llegir-ho!! una abraçada!! :)