Pollo's conquered lands


Ver Superpollo around the world en un mapa más grande

Saturday, October 30, 2010

05-10-2010 - Ranakpur, Udaipur

Aquesta nit he dormit poc perquè ahir vaig estar fins tard actualitzant el blog. La veritat és què m’està resultant molt difícil tenir-lo al dia, ja què tinc molt poc temps per posar-m'hi. A partir d'ara intentaré dedicar-hi més temps ja que crec què, si ho acabo deixant, quan acabi el meu viatge em penediré. He pensat que quan vagi al sud-est asiatic, possiblement em compri un netbook per a poder anar escrivint directament quan estigui viatjant, ja sigui al bus o al tren.


Després de despertar-me i tenir la primera visita “durilla” al lavabo de l'hotel, l' Ana i jo hem anat cap a l’estació de busos de Jodhpur per agafar un bus local cap a Ranakpur. Hi ha molta gent que en aquests tipus de viatges prefereix agafar un taxi privat o algun medi de transport més semblant al que pugui tenir a casa però jo penso que ,viatjant amb els medis locals, s'aconsegueix integrar-se molt més a la societat i és on es viuen les experiències més intenses (a part de ser molt més econòmic). L' Ana pensa igual que jo, per tant no hem tingut cap problema a l'hora de decidir-ho. La veritat és que ens portem bastant be i som compatibles per a viatjar junts, ja que ella ho te tot bastant planificat i a mi tot m’està be perquè no vaig voler mirar-me quasi res abans d'arribar a l’Índia.


El trajecte ha sigut d'unes 5 hores i ens ha costat poc més d’un euro. L’autobús semblava una cafetera amb rodes, els seients estaven fets pols, bruts i destrossats. La finestra que tenia jo al costat estava trencada i encara tenia els vidres esquerdats per el seient. La suspensió, feta caldo, junt amb el mal estat de les carreteres, feien que el viatge sembles el Dragon Khan de Port Aventura. Degut a això, ara el meu cap sembla un moniato, ja què com m'encanta fer com un gos i treure el cap per la finestra, cada cop que l’autobús feia un salt, m'estampava contra el marc.
Tal i com vaig veure al primer bus que vaig agafar, en aquest també feien el trajecte amb la porta oberta. No sé si es perquè així es ventila més o per mandra a tancar-la, però la veritat és què es força perillós.
Al migdia hem baixat a Ranakpur, és un temple molt bonic que té més de 1000 columnes, cap d'elles igual. Hem fet moltes fotos, ens hem fregit de calor i poc després de 2 hores ens hem tornat a muntar a una cafetera per anar cap a Udaipur.
A meitat de trajecte, quan l’autobús ja semblava una llauna de sardines, han pujat uns 7 homes amb turbants i un d'ells ha volgut seure al meu costat. Com hi tenia la bossa, l'he hagut de col·locar als peus del seient on volia seure, ja que en el meu hi tenia la bossa petita. L'home s'ha embotit com ha pogut al seient i com sabia que l'estava mirant, molt prudentment ha recolzat els peus plens de fang i merda sobre aquest i no sobre la meva bossa. Un parell de minuts després, m'he distret observant el paisatge i quan he tornat a mirar, el tio ja estava apalancat amb els dos peus recolzats damunt la meva motxilla. He preferit no dir-li res, ja què el pobre home ja anava lo suficientment incòmode i a més, he pensat aquest no crec que sigui el pitjor tràngol que passi la meva motxilla durant el viatge.


A mida que anàvem parant pels diversos pobles del Rahastan i els anava observant, m'he donat compte qui hi ha un element que es repeteix en tots ells: la merda. Està per totes les ciutats, tirada per qualsevol lloc i no és estrany, ja què no he vist ni una sola paperera des què he arribat a l’Índia. A qualsevol carrer pots trobar un munt de plàstic, menjar, rodes, etc, però cap contenidor on recollir-ho. Al principi em plantejava irònicament si deurien tenir servei d'escombraries, però després d’observar i reflexionar he vist que tenen un servei d'escombraries collonut, econòmic i eficaç: els animals. A quasi tots els munts de merda que he vist, sempre els acompanyen un o varis operaris remenant el morro. Hi han varies categories, vaques, burros, gossos, cabres i fins i tots gallines i oques, i no sé què deuen fer amb el plàstic, però restes de menjar no en deixen ni una.




 


 






1 comment:

ROSER said...

Realment l'autobús te merda per un tub i per l'estat dels ruquets, crec què no és precisament menjar el que més hi ha al terra.