Pollo's conquered lands


Ver Superpollo around the world en un mapa más grande

Thursday, October 7, 2010

01-10-2010 - Jaisalmer - Part 2

Des de sempre he tingut molt mala memòria, especialment per recordar els noms de la gent. Això passa a ser un problema més greu quan la persona qui conec no es diu ni Maria ni Pepe, sinó Bhawna o Khalan. Fa temps vaig començar a utilitzar una tècnica per solucionar aquest problema, que consisteix en recordar algun nom conegut semblant al de la persona en qüestió. Per aquests nous dos casos, he passat a utilitzar el nom de "brownie" per a la noia, i "laca" (de pelo) per al noi. D’aquesta manera tots els cops que havia de cridar a la noia he aplicat la formula: brownie > brawna > bhawna. Al principi sempre m’ha funcionat correctament, però quan he tornat de la gasolinera amb la moto, els nervis que portava han fet que la formula no fos aplicada. Ja us podeu imaginar la cara que ha fet la noia quan, imagino que per primera vegada a la seva vida, l' han cridat com a un pastis de xocolata. La escena ha sigut una mica incòmode, encara que finalment ho he sabut dissimular bastant be.

Quan érem a Can Brownie...ai no...Bhawna, hem pensat que era una mica "follon" deixar la motxilla allà, ja que ella en principi no havia de tornar-hi. Ha sigut llavors quan Khalan m’ha ofert deixar-la a una habitació de l’hotel on ell treballava, sense pagar la nit del desert, però quedant-m’hi la següent. Ens ha semblat la millor opció, i hem agafat les motos per anar-hi. M’ha costat bastant conduir amb una motxilla de 15 kg a l’esquena i una petita davant, però un cop arribat a l’hotel, he vist que l’habitació estava força be.

Abans de marxar al desert, m’he anat a comprar una targeta SIM hindú per al mòbil, però m’han dit que calia que la compres algú amb residencia permanent a India. Com la Bhawna no portava la documentació necessària, hem trucat a Lakhan, que ha aparegut immediatament. En pocs minuts ha tornat solucionar el problema i li he preguntat si era el superheroi del poble. Després de fer broma, la noia i jo hem passat a batejar-lo com el "SuperIndian", nom que a ell li ha agradat bastant. 

Cap a les 3 de la tarda, quan el calor estava apretava més, la Bhawna i jo hem agafat la motogp india per anar cap al desert. Ella ha volgut conduir i jo, sorprès, li he preguntat si era normal en aquell país que una noia portes a un noi en moto. M’ha dit que no era gens normal, però que a ella no li importava massa el que penses la gent. A mi m’ha semblat be, ja que com la moto no corria precisament molt, sabia que no patiria (no perquè sigui noia, sinó perquè pateixo anant de paquet ehh...). A més, d’aquesta manera tindria les mans lliures per anar fent fotos i vídeos del desert.
Quan hem començat a circular pel poble, la gent al·lucinava al veure una hindú portant a un guiri que feia fotos, però jo m’he dedicat a saludar-los i la majoria m’han respost. Després d' uns 20 minuts, ja havíem abandonat la civilització i ens trobàvem enmig del desert, on nomes podia veure sorra i algunes cabanyes d’adob perdudes. Jo, m’he dedicat a fer fotos creatives, i mentre intentava fer una on se’m veies des del retrovisor, he vist que la meva imatge es movia bruscament i la moto anava desaccelerant. Quan he apagat la càmera, m’he adonat del que havia passat: Acabàvem de punxar enmig del desert del Rhajastan.

Pocs minuts després del desastre, han començat a aparèixer nens corrents des d'unes cabanyes que hi havien relativament a prop i s'han dedicat a quedar-se en rotllana mirant-nos als dos. Imagino que allà enmig no tenen masses distraccions, per tant, veure com dos persones es quedaven tirades a la carretera per a ells deuria ser la bomba.

La Bhawna ha aconseguit trucar al seu pare, però hem tingut la mala sort de que no ha trobat a ningú que pogués venir a ajudar-nos, així que ens hem hagut de buscar la vida. Mentre ens fregíem sota el sol del desert, anaven passant alguns cotxes i autocars en direcció a les dunes, i no nomes cap d'ells ha parat a preguntar si ens calia alguna cosa, sinó que s'han dedicat a utilitzar el seu estimat clàxon quan passaven pel nostre costat. Semblava una escena d'una pel·lícula d'humor, sobretot quan un dels primers a avançar-nos, ha fer sonar un clàxon que tenia una melodia semblant al "septimo de caballeria". Tot un crack.

Després de què jo m'entretingues jugant amb els nens i la Bhawna fos al telèfon intentant solucionar el problema, hem decidit fer autoestop per anar buscar ajuda. L'hem hagut casi d'obligar, però finalment hem aconseguit parar un cotxe on ha pujat la Bhawna en direcció a Jaisalmer, mentre que jo m'he quedat al mig del desert amb els nens vigilant la moto. Al cap d'una estona, a l’horitzó de la carretera, he pogut distingir el perfil del nostre vehicle salvador. No esperava tenir una assistència com a Europa, però tampoc hagués pensat mai,que la versió de la grua del RACC "made in india" no fos res mes que: Un tuk-tuk!! Per qui no ho sàpiga, un tuk/tuk (o rickshaw) no es més que un "caxarret" de tres rodes, a mig camí entre moto i cotxe, que disposa d'un motor pràcticament de "cortacesped" i quasi sempre estan en un estat lamentable.

Quan l'he vist, m'he preguntat com volien solucionar el problema i després de que el conductor tires el seient posterior endavant, he entès que pretenia entrar la moto dins (òbviament aquesta era bastant més gran que l'espai que disposava el tuktuk). Entre els nens, el conductor i jo l' hem intentat pujar de cara, però en veure que era impossible hem optat per fer-ho al reves. Gracies als esforços dels gitanillos del desert, la scooter no ha caigut de miracle i finalment hem aconseguit "entrar-la" a la grua. L’únic problema que hi havia era que tota la roda del davant penjava fora, però el feliç conductor m'ha comentat ràpidament la solució "No problem, you here, you take moto" i m'ha fet un gest indicant-me que seies al darrere i subjectes la moto.
Jo estava al·lucinant, però com que l'autentica grua del RACC hagués tardat dies en arribar, m'ho he pres a caxondeo i m'he pujat a la part del darrere.
Al principi no podia parar de riure i la situació no era per menys: Un tuktuk fet pols, conduit per un hindú somrient, apretat al seient amb una noia local i a darrere un guiri que aguantava una scooter que sobresortia 3 pams. Si normalment la gent a l’Índia ja fa servir el clàxon, podeu imaginar avui quan ens veien passar...

Quan hem arribat al poble, hem trucat a SuperIndian i immediatament s’ha posat en acció. Ens ha portat a un mecànic del poble, hem deixat la scooter a reparar i i després, anant tots 3 a la seva moto, hem passejat pel fort de Jaisalmer. Molt xulo.

Una hora mes tard, la roda de la moto ja estava reparada i hem anat cap a l'hotel. Com la Bhawna se suposava que dormia al desert però no hi havia pogut anar, Lhakan li ha ofert una habitació gratis i ella ha acceptat. Crec que ell li tira una mica els "trastos" i començo a pensar que es posa una mica gelós de què jo vagi sol amb ella, encara que la veritat és que em tracta genial. De fet, la Bhawna m'ha comentat que no li digui que aniré Jodphur (on viu ella), ja que potser pensa que vaig per veure-la. Jo procuro estar molt correcte i de fet li estic molt agraït, però per si de cas, intento no apropar-me en excés. Una cosa tant comú per nosaltres, com donar dos simples petons, crec que a l’Índia es pot interpretar d'una altre manera.















5 comments:

ROSER said...

Desitjant que segueixis explicant aventures pel blog...que pengis fotos...

Marc said...

La part 3 per quant? La historia de les cagarrines explicala amb tot detall tb! :-)

Tetiolo said...

Gomez family fent pushing!! Vale, vale escriure mes d'aqui poc!!!! :)

Unknown said...

Teeeti mencanta el blog!! vaya aventura cukin!! q guay!!! vinga, q jo tb vull llegir noticies!!!
molts besiiiitooooooossssssss!!!

Tetiolo said...

D'aqui una setmana em poso!! Thanks cucaa